Distància:

50 km

Durada:

3 h

Les Guilleries ocupen la zona nord-occidental de la Selva i es caracteritzen per ser un selvàtic i imponent paisatge muntanyenc, fins fa poc gairebé desconegut i actualment molt accessible a travès de l'eix transversal.  Com a colofó, la serena bellesa de l'aigua estancada per l'embassament de Susqueda, una notable obra d'enginyeria.

L'inici de l'itinerari proposat és al  poble d'Anglès, on s'arriba des de Santa Coloma de Farners i la sortida 225 de la C-25, o eix transversal, per la carretera C-63. Anglès conserva alguns trets de l'antic nucli, que bàsicament es reflecteixen en la fesomia dels seus carrers.

Des d'Anglès, cal agafar la carretera GI-542 que, en direcció  oest, porta a Osor tot seguint la riera que porta el mateix nom. Ultra els magnífics entorns naturals, el patrimoni més important d'Osor és l'església de  Sant Pere, d'origen romànic, però reconstruïda durant el segle XVIII, i una  torre de caire militar que data del segle XV.

Es deixa Osor per anar al  santuari de la Mare de Déu del Coll per una pista que, en direcció nord-oest,  passa pel coll de Nafré, que uneix els massissos de Sant Benet i de Sant Gregori. Es tracta d'un edifici romànic, des d'on s'obté una notable vista  general de la zona. Feta la visita al santuari, cal recular cap al coll de Nafré  fins que s'arriba a una bifurcació, on cal agafar la pista de l'esquerra que porta a Susqueda.

A uns 25 km de l'inici de la ruta, s'arriba a la resclosa de l'embassament. El pantà de Susqueda és una obra impressionant que funciona des de l'any 1968, moment en què les aigües van negar completament l'antic poble de Susqueda. La resclosa té 125 m d'alçada, i el pantà, que s'allarga durant uns 12 km, pot arribar a acumular 230 milions de metres cúbics d'aigua.

A continuació cal agafar la carretera de la dreta  que segueix el Ter cap a l'est i que porta al pantà del Pasteral. Quan s'arriba  a la carretera de Santa Coloma de Farners a Olot (la C-63), cal girar a  l'esquerra en direcció a aquesta última ciutat fins a arribar a Amer. Aquí cal visitar la plaça porticada de la vila, així com també l'església de Santa Maria, que conserva dos absis romànics, i la casa Gasull, on s'observen finestres  gòtiques.

La ruta recula: cal tornar per la mateixa carretera C-63 en  direcció a Santa Coloma de Farners fins a arribar a la Cellera de Ter.
D'aquest poble destaca l'església renaixentista de Santa Maria i el seu  esvelt campanar, i el casal gòtic del Dalmau. D'aquí es torna a Anglès, on es  dóna per tancat el circuit turístic.

Distància:

18 km

Desnivell:

20 m

Senyalització:

senyalitzada

Durada:

1 h 15 min

L'antic traçat del tren d'Olot és avui utilitzat com un carril bici que permet fer excursions més o menys llargues per diferents comarques catalanes com la Selva, la Garrotxa, el Gironès o el Ripollès.

Aquest recorregut discorre per un verd entorn de boscos, prats i camps de conreu i  uneix les poblacions d'Amer i Sant Julià del Llor i  Bonmatí.

El trajecte s'inicia a Amer -on  s'arriba des de Santa Coloma de Farners per la C-63 en direcció a Olot- i surt de la seva antiga estació de ferrocarril per un camí de terra planer. Es passen  uns bancs de fusta i unes tanques i es deixa un camí a l'esquerra (km 0,2). Després del cementiri d'Amer es tomba a la dreta i es troben les senyalitzacions  de la Ruta del carrilet, indicades amb franges blanques i vermelles o amb els colors de la senyera, que cal seguir durant tot el recorregut.

Apareix  una pista pavimentada i es continua recte (km 1). Es troba un encreuament de tres vies: se segueix per la del mig i es deixa tot seguit una pista que baixa per l'esquerra a la carretera. Es passen tres desviaments a la  dreta.

Després d'unes desviacions secundàries a ambdues bandes (km 2) es  creua una estreta carretera. Es deixa primer un sender a la dreta (km 3) i, més  endavant, dos més, a esquerra i a dreta, per travessar una altra carretera pel  camí marcat (km 4). Es passa per sota d'un pont i, davant d'un restaurant, es  gira a l'esquerra per sobre d'un petit pont i s'arriba a la carretera principal. Aquí es troba l'escola d'art, en una antiga estació del ferrocarril. Se segueixen els senyals i es pren un camí de terra.

L'itinerari transcorre entre camps sembrats i canyissers (km 5). Es passa per sota d'un pont del ferrocarril i, més endavant, s'entra a la Cellera de Ter (km 6). Es prossegueix pel camí de terra  marcat, ara amb ratlles blanques i vermelles, i es creuen dues carreteres secundàries.

En passar el cementiri del poble hi ha una cruïlla de camins (km 7): un fa cap a l'esquerra i tres a la dreta, un dels quals porta a la font  Picant. Cal continuar recte i passar per un estret pont que duu a l'antiga estació de ferrocarril d'Anglès i a la carretera d'Olot a Girona (la N-141).  S'agafa aquesta carretera en direcció a Girona i, al quilòmetre i mig, a l'alçada d'una gasolinera, es travessa l'enquitranat per tornar a prendre a mà esquerra el trajecte senyalitzat. Entre plataners i altres plantacions d'arbres s'arriba a l'antiga estació de tren de Sant Julià del Llor i Bonmatí (km 9). Es  desfà el camí.

El santuari de Santa Bàrbara s'alça al cim de la muntanya del mateix nom, de 854 m d'altitud, situada a l'extrem sud-oest del municipi d'Anglès i que és un dels contraforts del massís de les Guilleries. El santuari consta documentalment el 1310, en un testament del mas Cercenades,  d'Osor i, per tant, cal situar-ne l'origen com a mínim dins del s. XIII. És  esmentat com a lloc de devoció comarcal, i va tenir molta tradició l'aplec que s'hi celebrava el dimarts abans de la Quinquagèsima, on hi anaven els veïns d'Anglès, la Cellera i Sant Martí Sapresa. L'edifici, que té elements gòtics del s. XIV o XV, havia quedat totalment abandonat i en ruïna. Afortunadament, l'any  1997 va començar un procés de restauració.