 |
 |
|
|
|
|||
|
El nom d’Anglès prové d’Eclesiis, que significa “a les esglèsies” i les primeres escriptures que s’hi refereixen parlen d’una vall, la vall de les esglèsies. El topònim Anglès, o del primitiu Eclesiis ja esmentat l’any 860, vindria dels temples preromànics situats dins la vall. La vila vella s’enlaira sobre un petit turò situat al mig d’una plana fèrtil que hi ha al costat sud de la desembocadura de la riera d’Osor en el riu Ter. El poble modern s’ha anat estenent vers aquesta plana i damunt d’alguns petits turons que l’encerclen. El massís de les Guilleries tanca la vall per l’oest.
Tot i tenir un ambient humit propiciat pel riu Ter, la riera d’Osor i diversos torrents, que conformen un microclima característic, en línies generals podem parlar d’un clima mediterrani amb temperatures mitjanes de 15º i una pluviometria anual de 850 litres per metre quadrat.
La vegetació presenta tres aspectes ben diferenciats: la vegetació forestal que cobreix les muntanyes; els boscos de ribera propers als cursos d’aigua barrejats, a voltes, amb plantacions de pollancres, plàtans i arbre blanc establerts a la plana prop del riu Ter i la riera d’Osor i la vegetació que des de la plana s’enfila fins a comunicar amb el bosc. Tot plegat configura un entorn on es poden trobar gran varietat de mamífers, com el senglar, les guilles, esquirols, conills, llebres, genetes, teixons, ... espècies d’avifauna com el tudò, la merla, el gaig, la perdiu, la garsa, .... i ocells com el pardal, orenetes, pinsans, cardines, .... També es pot contemplar, a vegades, el vol d’aus rapinyaires com l’esparver o la miloca que aniden en zones enlairades.
Als rius i rieres es poden trobar serps d’aigua, granotes, barbs, bagres, carpes, gardis, tenques, alguna anguila i tortugues d’aigua. Els embassaments de Susqueda i el Pasteral permeten que l’aigua que baixa pel riu Ter, encara a Anglès, sigui suficientment freda perquè s’hi puguin pescar truites de riu.
Entre els carrers i carrerons del nucli antic pot visitar-se un magnífic museu a l’aire lliure que presenta nombrosos estils arquitectònics que li donen unes característiques ben singulars i espectaculars. El barri antic, malgrat ésser un gran desconegut, és un dels més antics i importants de Catalunya. Aquest conjunt monumental presenta diferents estils arquitectònics però el que més sobresurt és el gòtic. Fent un recorregut per aquesta zona podrem observar que els edificis presenten tres tipologies que tenen el seu origen en l’època medieval: cases medievals, casals gòtics i cases medievals transformades. Moltes de les cases i casals que poden admirar-se actualment en un principi eren cases unifamiliars que responien a un ús agrícola i que solien tenir un portal de grans dimensions, una o dues plantes d’habitatge i unes golfes que servien de graner.
Foto: Vista general del Barri Antic L’actual plaça Major o de la Vila està situada en la part més alta de la població, en un extrem del barri antic. Presideix aquest espai públic la Casa de la Vila. Antigament havia estat la plaça d’armes del castell d’Anglès i, des d’allí, seguint el traçat del carrer Major, s’arriba a l’esglèsia parroquial de Sant Miquel que era l’antiga capella del castell. L’actual estructura del temple és d’estil renaixentista tardà, principi del barroc. El temple fou construït fora muralles, però estava protegit pels murs d’un baluard que el cerclava. Encara ara, sota l’esglèsia, en l’encreuament entre els carrers del Molí, del Canigó i del Raval, pot observar-se perfectament un dels murs del baluard que té forma arrodonida.
El carrer d’Avall és, sens dubte, el carrer més singular de la població. Les dues arcades que travessen de banda a banda de carrer l’han fet famòs. Acull una sèrie d’elements arquitectònics molt interessants. Gairebé a cada edifici hi ha quelcom prou important per ser remarcat. Per citar-ne alguns, destacarem l’arcada de Can Verdaguer, amb els dos finestrals romànics, l’edifici noucentista de Can Cendra, restaurat per l’arquitecte gironí Rafael Massó i Can Camps, que té una magnífica porta de mig punt amb grans dovelles i dos sensacionals finestrals gòtics d’arc conopial lobulat que són rematats per guardapols. Inserida a la façana hi ha una làpida que porta la següent inscripció: “ Des de Puig de Frou, de cara a la nostra vall digué Carles Magnus 814 sembla la vall dels Àngels”. La inscripció va ser posada a finals de la dècada de 1940.
També fora muralles trobem el barri de Santa
Magdalena que acull encara l’antic edifici del que havia estat l’Hospital dels Pobres de Jesucrist fundat l’any 1401 pel noble gironí Guillem Vengut. Al seu costat hi havia la capella de Santa Magdalena, avui
desapareguda i també la primera escola parroquial de la població.
Foto dreta: Sant Amanç Sant Pere Sestronques és una capella preromàmica situada prop del mas Can Gravat, gairebé a tocar els límits de separació dels termes municipals d’Anglès i Brunyola. Podria ésser del segle IX o anterior. En unes obres de restauració recents, es va descobrir una finestra, amb arc de ferradura, que indicaria una possible construcció visigòtica. L’edifici fou construït al mig d’una petita vall i als seus peus hi passa el petit rierol de Sant Pere Sestronques, que és la marca geogràfica que en bona part del seu recorregut separa els termes municipals d’Anglès i Brunyola.
El santuari de Santa Bàrbara està situat al capdamunt de la muntanya que porta el mateix nom, de 854 metres d’altitud, des d’on es poden contemplar paisatges de gran bellesa que tenen la Mediterrània com a teló de fons. És una construcció que té alguns elements gòtics del segle XV. Després de nou anys d’intensos treballs de restauració portats a terme pels amics de Santa Bàrbara, l’edifici està plenament restaurat i presenta un estat de salut immillorable. En el que era l’antiga casa de l’ermità s’hi ha arranjat un refugi que serveix d’aixopluc a excursionistes i pelegrins.
També fora del nucli principal de població, dins el terme municipal, es poden admirar diverses masies, algunes d’elles fortificades, que conformen una part important de la història d’Anglès.
A l’entorn del barri antic s’ha anat estenent el poble modern on hi trobem la gran majoria de comerços i serveis combinats perfectament amb zones ajardinades i espais d’utilització pública. Sens dubte, el parc més emblemàtic és el parc de la Font del Canyo, situat prop de la carretera que va a Santa Coloma de Farners, a tocar el torrent Rissec.
Els jardins de Can Cendra, situats a tocar el barri antic, compten amb diferents elements decoratius com sortidors i escales construïdes amb llambordes, seients adossats a les parets fets amb maons i una vegetació molt característica.
El recentment creat parc de l’Estació, prop de la carretera que porta a la Cellera de Ter, ubicat sobre els terrenys que antigament ocupava el traçat de via estreta del tren d’Olot, enllaça els terrenys i l’edifici de l’antiga estació d’Anglès amb la zona esportiva i també és per on passa el carril bici que comunica la capital de la Garrotxa amb la del Gironès i la Costa Brava.
En les diverses fondes i restaurants de la població es pot degustar una molt bona gastronomia, feta amb ingredients de la zona. També es fan embotits artesans que gaudeixen de bona fama com són, per exemple, les botifarres, les llonganisses, els paltrucs de sang i els picacristos. Els dolços més típics de la població són els jesuïtes, els modernistes i el pinyonat. El mercat setmanal, que té una tradició de més de 700 anys, se celebra cada diumenge al matí al carrer Verneda. Les Festes a Anglès Fira de Sant Antoni . Comença el dissabte anterior o posterior al 17 de gener. Aquesta fira, que era tradicional a Anglès, havia desaparegut i últimament s’ha tornat a recuperar. A més de la tradicional benedicció dels animals, hom hi pot trobar parades on es venen productes artesans, mostra d’oficis desapareguts, trobada de tractors i maquinària del camp, exposicions, espectacles d’animació, mostra comercial, trobada de motos antigues, .... Caminada del barri de Can Serra. Sol fer-se el segon diumenge d’abril. El recorregut passa per paratges naturals de gran bellesa i pel costat de diverses masies i de les capelles de Sant Pere Sestronques i Sant Amanç. Hi ha dos recorreguts, un de llarg, destinat a persones acostumades a caminar i un de curt, apte per a tothom. Aplec de Santa Bàrbara. El segon diumenge de maig. Té molta tradició i aplega una nombrosa concurrència de tota la comarca. Fira artesana i botiga al carrer. El segon dissabte de juny. Mostra comercial i artesana i actes d’animació. Aplec de la sardana. Al parc de la Font del Canyo el tercer diumenge de juny. És un dels aplecs més antics i concorreguts de les comarques gironines. Festa del barri de Can Serra. Iniciada l’any 1992, s’ha convertit en una festa tradicional. Se celebra el tercer dissabte de juliol. Gales d’Anglès. Tradicionalment la festa major de la vila sempre ha estat designada com les gales o les gales grosses. La majoria d’actes que es fan per la festa major solen començar el divendres anterior al primer diumenge de setembre i acaben el dimarts següent. Festa del Remei. També denominada festa petita o gales petites. Se celebra el segon diumenge d’octubre. Visites guiades al barri antic. Per a grups que vulguin visitar el barri gòtic. Els interessats poden adreçar-se a l’Ajuntament. Serveis. Centre d’atenció primària, residència geriàtrica, llar de jubilats, agrupació de voluntaris, biblioteca municipal, llar d’infants, col·legi públic i concertat, institut, escola de música, teatre, sales d’exposicions, piscina coberta climatitzada i piscina descoberta, pavelló d'esports, camp de futbol, fondes i restaurants. Cultura i lleure. Clubs de futbol, de futbol sala, waterpolo, natació, petanca, bàsquet, societat de pescadors esportius d’Anglès i comarca, societat de caçadors esportius d’Anglès i comarca, penya barcelonista d’Anglès i comarca, agrupació sardanista Floricel, agrupament escolta Sant Miquel d’Anglès, escola de pintura i arts aplicades, Rialles, colla de gegants i grallers, grup de teatre Bambolina, amics de Santa Bàrbara, Anglès Verd, Grup d’estudis de la vall d’Anglès. Comunicacions. La vila està comunicada amb Girona mitjançant la carretera N-141. La C-63 la comunica amb Olot i Santa Coloma de Farners i la Gi-542 amb Osor i Sant Hilari Sacalm. L’eix transversal passa a uns 9 quilòmetres de la població Textos de la guia “Anglès” de la col·lecció “Els pobles de la Selva” editada per l’Ajuntament, el Centre d’Estudis Selvatans i el Consell Comarcal de la Selva. Fotografies cedides per Grup d’estudis de la vall d’Anglès |
|
|
DADES SOBRE LA POBLACIÓ (extret de www.gencat.es) |
|
|
|
ENLLAÇOS INFORMATIUS |
|
|
Informació sobre la VILA proporcionada per l’Ajuntament d’Anglès |
|
|
|
|
|
|
|
RUTES TURÍSTIQUES PER ANGLÈS |
|||||
|
|
Disseny i realització Web: Astrid Desset - H.C.A., S.L. |
|
[Index] [Presentació] [Activitats] [Serveis] [Associats] [Anglès, el poble] [Contacta-n's] |
El terme municipal d’Anglès ocupa una extensió de 16,06 quilòmetres quadrats i està situat al vessant nord-est de la comarca
de la Selva. La vila s’aixeca al mig d’una extensa vall que dista 17 quilòmetres de Girona, 100 de Barcelona i 40 de la Costa Brava.
Ja fora muralles trobem el sector format pels carrers del Molí i del Raval. A mà dreta baixant per aquest carrer, encara es pot contemplar una interessant
llesca de l’antiga muralla que cerclava la vila. Més avall, a mà esquerra hi ha Can Ciscot, que antigament havia estat el molí del castell i que és datat almenys de principis del segle XIII. Antigament,
per aquest carrer passava el camí ral que conduïa a Girona, conegut a l’edat medieval com a Via Moneria.
L’antiga esglèsia parroquial de Sant Amanç és una de les quatre parròquies que hi havia dins el territori que conformava l’antic terme del castell. Aquesta
esglèsia està situada al sector meridional del terme municipal d’Anglès damunt una coma enclavada en el vessant nord de la muntanya de Santa Bàrbara. És una esglèsia romànica, d’estructura complexa, absis
rectangular i que presenta un estat de conservació deplorable però el paisatge és magnífic i, a més, el recorregut transcorre per l’antiga via medieval que comunicava Anglès amb Santa Coloma de Farners.
